"La superioritat de les criatures..."
Franz Kafka

EMPRAVEM tots el típic gest
abans de saber la notícia.
Encara que hi havia d'altres
que era la seua primera volta.
Algú va dir uns pocs noms.
Els nostres cors deixaren el deler.
Els ulls encara els teníem drets,
però l'ànima era un eriçó mort.
Amb màscares de somriures
i unes poques paraules
ens retiràrem vençuts
com d'un camp de batalla:
el xic que necessitava
haver guanyat per continuar vivint;
l'altre que volia confirmar
el seu esperit de lluita;
molts valents que s'endeutarien;
altres que, malgrat el primer colp,
varen morir per sempre més.
-Aquests últims són llegenda-.
Cap de nosaltres
era mereixedor d'un premi literari,
i això ens dolia.

Pàgina anterior - Pàgina següent