"Cuando los labios y la piel recuerdan..."
"Aquellos ojos; eran, creo, azules..."
Konstantino Kavafis

SE m'ha oblidat
el teu rostre.
Et vull des d'aquest avui.
Et mire, et busque.
(L'ombra s'allarga al paper).
Et mire fixament.
Tenies cara de poema ahir.
Record(e).
Hui et pareixes a la teua absència.
Demà... ¿Demà?
Et maquillaràs
d'aire inquiet.

Pàgina anterior - Pàgina següent